Aquí no pretenem escriure una guia turística sobre el Vietnam, doncs ben segur que a la xarxa podeu trobar informació molt més completa i detallada de la que us podríem oferir. El nostre propòsit només és intentar donar un cop de mà a tothom qui es vulgui aventurar a pedalar per aquest país i compartir informació i suggeriments que creiem que poden resultar interessants a l'hora de preparar el viatge.
RECORREGUT
 |
| Recorregut realitzat en bicicleta pel Vietnam |
 |
| Recorregut realitzat en bicicleta pel Vietnam |
 |
| Recorregut i sentit de la travessa en bicicleta pel nord del Vietnam |
Així doncs, al final vam disposar de 3 setmanes per a descobrir pedalant la part més septentrional del país, realitzar un petit trek per les terres altes i guardar tres dies al final per a recórrer alguns dels indrets turístics de visita obligada, com Tam Coc o la Badia de Ha Long. Lluny dels objectius inicials però suficient per portar-nos a casa un entranyable bocí del Vietnam.
 |
| En bicicleta per carreteres secundàries del Vietnam |
 |
| En bicicleta per l'espectacular província de Ha Giang |
Un exemple és la regió de Ha Giang, que quedava molt apartada i molt al nord, al sector més septentrional de tot el Vietnam, limítrof amb la província xinesa del Yunnan. Visitar aquella remota regió ens va suposar destinar-hi 5 dies, però us assegurem que va valdre la pena, doncs probablement vam pedalar per alguns dels paisatges més espectaculars de tot el viatge.
 |
| La Montse pedalant per la increïble orografia de Ha Giang |
 |
| Primera part de la travessa en bicicleta pel nord del Vietnam |
De Hanoi a la ciutat de Ha Giang vam agafar un bus nocturn i després, de bon matí, un altre bus fins a Tam Son, on vam començar la nostra travessa sobre dues rodes fent l'espectacular bucle per la regió càrstica de Dong Van i Meo Vac. Després vam desfer un tram del que havíem fet i vam seguir fins a Ha Giang. Tot plegat per un territori extremadament abrupte i muntanyós.
 |
| Segona part de la travessa en bicicleta pel nord del Vietnam |
Seguidament vam pedalar algunes etapes per terrenys de transició, alternant zones planes amb altres de mitja muntanya, fins arribar a Lao Cai, ciutat fronterera amb la Xina i capital de la província amb el mateix nom. Des d'allí vam ascendir una de les pujades més dures de tota la travessa, passant en pocs kms dels 100 metres d'alçada de Lao Cai als 1.500 metres de Sapa.
 |
| Tercera part de la travessa en bicicleta pel nord del Vietnam |
QUAN ANAR-HI
|
| Recorregut en bicicleta pel nord del Vietnam |
Si viatgem al sud, el clima és una mica més predictible, ja que la temporada de pluges va del maig a l'octubre, per tant si viatgem en bicicleta hauríem d'evitar aquests mesos. També hem de tenir en compte que al sud sempre hi fa molta calor, afluixant una mica de desembre a febrer, que per tant serien els mesos més apropiats.
Al centre del país les precipitacions són més irregulars al llarg de l'any, encara que l'època que més hi plou va del setembre al novembre, que es pot allargar fins al febrer degut als monsons d'hivern. També pot variar molt depenent si ens trobem als altiplans occidentals o a prop de la costa, per tant el centre del Vietnam és una regió complexa climàticament.
 |
| Pel nord de Ha Giang el temps és força imprevisible |
 |
| Pedalant entre la boira, a prop de Meo Vac (nord de Ha Giang) |
Durant els mesos més freds, del desembre al febrer, corrents d'aire fred provinents de la Xina afecten les regions més septentrionals, com ara Ha Giang i Sapa, fet que comporta temperatures baixes, boires i plugims. Durant el març, abril i novembre hi pot ploure ocasionalment i les temperatures són suaus, encara que molt variables depenent de l'alçada.
 |
| En bicicleta per l'altiplà càrstic de Dong Van |
Ja hem vist que al nord encertar el tema de les precipitacions no és senzill, però si anem en bicicleta el que sí que hauríem d'evitar són els mesos més càlids, de maig a setembre, a no ser que vulguem realitzar una travessa molt concreta per una zona ben alta, com ara la volta a l'altiplà càrstic de Dong Van, al nord de la província de Ha Giang.
 |
| Pedalant per la província de Ha Giang |
Nosaltres vam pedalar pel nord del Vietnam entre els dies 11 i 24 de novembre i només ens va ploure un sol dia, encara que vam estar de sort, perquè uns dies abans havia estat plovent amb ganes. La temperatura va ser molt variable, des de molt càlida quan ens trobàvem a poca alçada amb sol, fins a força fresca quan estàvem per sobre els mil metres i estava emboirat, com ara els primers dies al nord de Ha Giang.
ESTAT DE LES CARRETERES I TRÀNSIT
 |
| Les carreteres estaven en bastant bon estat |
Vam intentar pedalar per carreteres secundàries i vam trobar que, en general, estaven en bastant bon estat, més del que esperàvem. Vietnam és un país pobre, però no tant com algun dels seus veïns i, a més a mes, el progrés i la modernitat avancen a marxes forçades, i això és nota en l'estat de les carreteres.
 |
| Les carreteres guanyaven desnivell a poc a poc |
Un altre fet molt remarcable, sobretot pels que viatgem en bicicleta, era que, malgrat l'abrupta orografia, les pendents eren suaus i guanyàvem desnivell a poc a poc, fet que s'agraeix molt quan portes alforges. Aquesta tònica es pot generalitzar a gairebé totes les carreteres de muntanya per on vam pedalar
 |
| Al Vietnam gairebé tothom té un ciclomotor!! |
 |
| Les motos han substituït els bous i les mules. Àvia, mare, dos fills i la llenya sobre la moto |
Els vietnamites són un poble molt actiu i treballador, comerciants de mena. S'aixequen abans que surti el sol i surten a "negociar" amb les seves motos per tot el país com un eixam d'abelles organitzat. No els hi deuen sortir els números per comprar-se un cotxe i tothom es mou amunt i avall en petits ciclomotors.
 |
| Els ciclomotors dominen els carrers i carreteres del Vietnam |
Com trobàvem a faltar les tranquil·les regions rurals de països veïns com Laos o Cambodja on podien passar hores sense veure cap vehicle motoritzat!! De totes maneres hem de dir que també aquí al Vietnam vam trobar carreteres força tranquil·les amb un trànsit bastant reduït, on gairebé no hi passava cap cotxe ni camió, només alguna moto de tant en tant.
 |
| Als caps de setmana augmenta el trànsit de ciclomotors per Ha Giang |
Un bon consell que us podem donar si us decidiu a realitzar la volta per Dong Van i Meo Vac, al nord de la província de Ha Giang, és evitar el cap de setmana, ja que hi havia milers de turistes vietnamites realitzant la mateixa volta. Es veu que és típic que el jovent de Hanoi (la majoria joves estudiants), facin aquesta ruta els caps de setmana, sobretot durant aquests mesos (octubre i novembre).
 |
| Un diumenge de novembre entre Dong Van i Meo Vac |
 |
| Mercat de Dong Van |
 |
| Entre Than Uyen i Quynh Nhai |
 |
| Les carreters vietnamites estan plenes de sorpreses |
Però no només haurem de vigilat amb el trànsit rodat, ja que per les carreteres vietnamites ens podem trobar amb qualsevol sorpresa enmig d'una corba, com ara un ramat de vaques o de búfals d'aigua o alguna serp despistada creuant la calçada.
VISATS I SALUT
Des de l'1 de juliol del 2015 fins al 30 de juny del 2018 el govern vietnamita ha implementat temporalment una exempció de visat per als ciutadans de l'estat espanyol per una estada màxima de 15 dies. Si hi volem estar més dies hauem de tramitar el visat a través de l'ambaixada del Vietnam a Madrid o realitzar una visa on arrival al mateix aeroport (només en aeroports). La segona opció és més econòmica i més senzilla de realitzar, encara que també haurem de tramitar prèviament algunes qüestions:
- Aconseguir una carta d'invitació, que no és més que un document fàcil i ràpid d'aconseguir online gestionat per nombroses agencies vietnamites. Costa al voltant de 12$ i a internet trobareu moltes d'aquestes agències.
- Un formulari de sol·licitud d'entrada al país. Es pot omplir i descarregar d'internet.
Un cop a l'aeroport ens caldran els següents documents:
- Passaport amb almenys 6 mesos de validesa.
- 1 fotografia mida carnet.
Ara ja només ens caldrà pagar les tasses del visat al mateix aeroport, depenent del temps que hi vulguem estar o si volem fer múltiples entrades al país. Nosaltres crec que vam pagar 45$ cadascú per una sola entrada de més de 30 dies.
Podeu trobar molta més informació a la xarxa en pàgines com ara aquestes www.vietnamitasenmadrid o www.conmochila.com.
Els que provenim de països sense febre groga no necessitarem cap vacuna obligatòria per entrar al Vietnam. És recomanable però estar al dia amb les del calendari oficial de vacunacions (hepatitis B, tètanus, diftèria, triple vírica...) i a més a més els centres de vacunació internacional també recomanen en un viatge d'aquest tipus les vacunes de l'hepatitis A, febre tifoide, encefalitis japonesa, còlera i ràbia. Com sempre, quines vacunes posar-se és una opció personal depenent de la informació que tinguem i del risc que vulguem prendre.
Com a la majoria de països tropicals, cal adoptar mesures contra les picades de mosquits, sobretot a les zones més selvàtiques, doncs és possible contraure la malària, gairebé per tot el país, menys en els nuclis urbans, al delta del Mekong i algunes zones costeres. Durant el dia també hem de tenir en compte d'usar repel·lents contra mosquits, ja que el que transmet el dengue pica en aquestes hores i també ho fa en zones urbanes. La zona nord per on vam pedalar no era especialment susceptible a aquestes infeccions, menys encara en aquesta època de l'any, de manera que nosaltres no va usar cap repel·lent i tampoc ens va picar cap mosquit.
És important portar una farmaciola mínima, ja que en les zones més remotes i rurals no trobarem cap mena de farmàcia ni assistència sanitària.
Potser les afeccions més comunes, com a tants d'altres llocs, són les relacionades amb la falta d'higiene alimentària, sobretot en les parades del carrer o establiments més senzills, tot i que Vietnam és un país més ric que els seus veïns Laos o Cambodja, i això es nota també en una millor higiene alimentaria. Nosaltres no vam tenir cap problema relacionat amb la salut.
SEGURETAT
El Vietnam és un país especialment segur, sobretot per les zones rurals on segurament transcorrerà la ruta que planegeu. Com a tot arreu, s'ha de tenir més precaució a les zones turístiques i a les ciutats, però no més de la que tindríeu a qualsevol ciutat d'Europa, fins i tot diríem que bastant menys!
MENJAR
 |
| Arròs amb pollastre i verdures |
 |
| A Sapa vam trobar una bona oferta de restaurants turístics |
A Hanoi i al turístic poble de Sapa sí que vam trobar una bona oferta de restaurants de cuina vietnamita, amb una bona diversitat de plats, però a la gran majoria de pobles per on va transcórrer la nostra travessa resultava molt difícil menjar quelcom diferent de l'arròs o els fideus d'arròs, fins i tot en pobles ja força grans.
 |
| - A veure que dinarem avui... |
També hem de tenir en compte que vam pedalar per les regions més remotes i muntanyoses del nord del Vietnam, doncs estem segurs que per les regions més "civilitzades" l'oferta culinària és molt superior. De fet sabíem que ciutats com Hoi An tenien fama d'una cuina molt variada i de gran qualitat, com també altres llocs del centre i sud del país. En general la cuina del nord és més bàsica i menys complexa.
 |
| A Hanoi és típic veure la gent al carrer menjant sopa de fideus |
 |
| Una venedora preparant uns rollets primavera al carrer |
 |
| Parada tècnica a l'ombra d'una botiga |
 |
| - Que és això? - Chó con rắn nước sốt thịt |
Els pobles grans que tenien mercat, aquest també era un bon lloc per menjar, ja que podíem trobar més varietat que a molts restaurants. Abans de demanar hem de preguntar bé quins ingredients hi ha al plat (si ens entenem, cosa poc probable), ja que els vietnamites són força aficionats a menjar carn de gos, serps, granotes, insectes i... pràcticament tot allò que es mogui!
 |
| Botiga d'aliments desconeguts per a nosaltres |
També vam veure que menjaven fruites, vegetals, bolets i arrels d'aspecte ben estrany, que nosaltres mai havíem vist i que ens cridaven l'atenció. Devien ser aquelles coses que flotaven per la sopa i que no sabíem ben bé que era. El que no mata engreixa!!
 |
| Fideus saltejats, rollets primavera tallats, carn de porc amb salsa i una cervesa ben freda |
DORMIR
 |
| L'oferta d'allotjaments a Sapa és molt àmplia i variada. Aquí vam estar molt bé. |
Tot i que portàvem tenda i màrfegues, no les vam fer servir cap dia. El nord del Vietnam, malgrat ser un territori muntanyós i remot, és un país força poblat i, en general, hi havia petits poblets no massa separats entre ells on sempre vam trobar allotjament. Tots els pobles de carretera amb un mínim d'entitat, tenien al menys un petit hotel, fins i tot aquells on costava trobar algun restaurant.
 |
| Un dels típics hotels vietnamites amb llits durs, destinats al turisme local |
Molts eren hotels freds i impersonals, destinats a viatgers vietnamites, però la majoria estaven nets i eren molt barats (dormíem els dos per uns 10 o 12 euros). Un altre tema eren els llits, ja que els moltes vegades només trobàvem llits a l'estil vietnamita, amb un matalàs molt estret i dur, tant que semblava que dormíssim al terra!
 |
| Acollidor allotjament de Dong Van |
|
| En bicicleta per l'abrupta orografia del nord del Vietnam |
Així doncs, totes les etapes les vam finalitzar en pobles on vam trobar allotjaments, encara que el fet de portar la tenda ens va donar molta seguretat, ja que en realitat no sabíem ben bé què ens trobaríem i si al final l'hauríem de menester. També cal remarcar que el nord del Vietnam és un territori selvàtic amb una orografia molt abrupta on no sempre és fàcil trobar un indret per acampar.
IDIOMA
 |
| Vietnam és un país multi ètnic |
 |
| A les zones rurals gairebé ningú parlava anglès ni francès |
A les ciutats, encara hi ha gent gran amb educació escolar que parlen francès, llegat de l'antiga dominació francesa, però l'anglès cada vegada és parlat per més gent, sobretot a les ciutats i als indrets turístics. En canvi, a les zones rurals del nord del Vietnam per on vam pedalar, gairebé ningú parlava anglès ni francès i era ben difícil entendre's.
 |
| - Com et dius? - Ông đang nói người phụ nữ này? (que diu aquesta tia?) |
De fet, és un dels països per on hem viatjat on hem trobat menys gent que parlés l'anglès, fins i tot en grans hotels de ciutats com Lao Cai, fronterera amb la Xina, ens vam trobar que no tenien cap noció d'aquest idioma, de manera que la comunicació verbal ha estat molt complicada en la majoria d'indrets per on vam passar.
 |
| - Anem bé per anar a Son La? - người đàn ông này nói như vậy hiếm? (que diu aquest tio tan raro?) |
Ens vam aprendre algunes paraules bàsiques en vietnamita, però majoritàriament la comunicació acabava sent gestual, de manera que les converses no podien ser massa profundes ni transcendentals, sinó que més aviat eren d'allò més bàsiques, com ara preguntar direccions o llocs on dormir o menjar.
BICICLETA I EQUIPATGE
 |
| Gairebé tota la travessa fou sobre carreteres asfaltades o pistes en bon estat |
En la majoria dels viatges anteriors, si volíeu realitzar un itinerari semblant al nostre, us hem recomanat una bicicleta de muntanya. En aquest viatge, en canvi, una bicicleta més híbrida i no tant de muntanya també creiem que seria apropiada, ja que (també a diferència dels altres viatges) la majoria del recorregut fou sobre carreteres asfaltades i algun petit tram de pistes en bon estat.
 |
| Mai saps ben bé que et trobaràs |
Malgrat tot, nosaltres seguim preferint una bicicleta de muntanya, per la seva polivalència, fiabilitat, robustesa i per la seva relació de marxes, que permet ascendir fortes pendents amb el pes de les alforges. Mai saps ben bé el que et trobaràs i aquestes bicis responen bé en qualsevol terreny, només cal que les cuidis una mica.
 |
| No saps mai a on acabaran les bicicletes! |
Aquesta ruta no és tant exigent com, per exemple, quan vam travessar l'Himàlaya indi (Himalaya Indi en Bicicleta) i, a diferència d'allà, al Vietnam és més fàcil trobar algun recanvi concret, però tot i així quan viatges sempre trobes imprevists i, per tant, cal portar la nostra bici en bones condicions i les eines imprescindibles per a les reparacions més habituals.
 |
| És recomanable portar una bicicleta tecnològicament poc complexa |
És important també no portar una bici molt complexa tecnològicament, no només per no cridar l'atenció dels amics de lo aliè, que també, sinó per poder resoldre més fàcilment les avaries que ens puguin sorgir. Per això nosaltres preferim portar una btt sense suspensió posterior, per fiabilitat i per que en una doble resulta més complicat ficar-hi alforges.
 |
| Els frens de disc mecànics són una bona opció per al cicloturisme |
No és necessari realitzar masses modificacions a una bicicleta de sèrie, tot i que nosaltres fem les següents:
- posar un seient més ample i còmode que el que utilitzem habitualment.
- posar punys ergonòmics.
- posar un cavallet per no haver de deixar la bici al terra o mal recolzada.
- posar un segon porta bidó, un petit parafangs i un porta mapes.
- portar pedals convencionals amb estreps (però sense la cinta dels estreps)
|
| En la nostra filosofia de viatge els pedals convencionals ens resulten més pràctics |
 |
| Intentem portar roba polivalent |
La mateixa filosofia seguim amb la roba i en portem de molt polivalent, de manera que al baixar de la bici no semblem astronautes i no cridem massa l'atenció. Les hores que passem sobre la bicicleta són moltes així que la posició de conducció també hauria de ser còmoda, de manera que és molt recomanable portar manillar de doble alçada i una potència curta, amb un angle ben obert, que no ens faci estar amb el tronc massa inclinat.
Tampoc és una mala idea portar algunes parts del quadre de la bici ben protegit ja que, en aquests viatges, sempre acaben en un moment o altre amuntegades sobre la baca d'un autobús o dins el maleter d'un cotxe.
 |
| - I jo que em pensava que anava carregada! |
És molt important a l'hora d'omplir les alforges mirar de minimitzar al màxim el pes. Aquest és un punt clau per poder gaudir plenament d'un viatge en bicicleta, especialment si es preveu pedalar per pistes i terrenys variats. No sempre és fàcil, sobretot si es vol dormir en tenda. Per sort, el clima tropical permet de deixar part de la roba d'abric a casa!
 |
| Nosaltres ho portàvem tot en un parell d'alforges |
No pretenem fer cap llista de viatge, ja que és quelcom molt personal i en podeu trobar moltes a internet, però així per sobre portàvem: roba d'esport i de carrer, impermeable, tenda i màrfegues, farmaciola, necesser, tovallola, xancletes, frontals, eines i recanvis per a la bici, guies de viatge, menjar i beure, crema solar, mòbils, càmera de fotos i gps amb els seus carregadors, etc.
 |
| Jo a més a mes portava una petita motxilla sobre les alforges |
I tot això dins de dos alforges cadascú! Jo a més a més portava una petita motxilla d'atac que normalment duia al darrera, a sobre de les alforges, amb una funda impermeable, de manera que al final no anàvem massa carregats, fet que ens permetia certa polivalència alhora d'afrontar pistes i camins en mal estat o rampes empinades.
I PER ACABAR... EL MÉS IMPORTANT!!
 |
| La relació amb el paisatge compensen àmpliament l'esforç de viatjar en bicicleta |
Però tal com diuen, tot el que no mata et fa més fort, així que amb voluntat, improvisació, capacitat d'adaptació i una mica de sort, tot s'acaba superant.
 |
| Viatjar en bicicleta desperta la curiositat i simpatia de la gent |
El fet de no saber moltes vegades a on acabaràs el dia, si dormint en un alberg, a la tenda o a casa d'algú, també té el seu encant i, a més a més et fa veure com viatjar en bicicleta desperta la simpatia de molta gent senzilla que et veuen, no com un turista pretensiós, sinó com algú proper amb qui petar la xerrada.
 |
| La gent més humil sempre és la més hospitalària |
Paisatges grandiosos que no imaginaves, que probablement no tornaràs a veure mai, però que quedaran gravats a la retina per sempre més i que, potser, faran possible que alguna nit des de casa, a molts quilometres de distància, puguis reviure aquell instant tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.
Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Aquests petits grans instants són els que et recorden que... la vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels moments que et deixen sense alè...
I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."
Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i a viure el present amb tota la intensitat.
Au doncs, és l'hora de preparar la motxilla, muntar el cavall de ferro i sortir a explorar!
Només depèn de vosaltres.
 |
| - Fins la propera!!!! |
Veri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada