Trek de Sapa

Aprofitant que la nostra ruta ciclística pel nord del Vietnam passava per Sapa, la meca turística dels trekkings de muntanya de tot el país, ens hi vam quedar tres dies, un parell per realitzar una de les clàssiques excursions a peu i un tercer per a descansar i gaudir de les comoditats turístiques abans d'emprendre de nou el nostre viatge pel Vietnam autèntic, el de veritat, on no abunden els restaurants turístics ni les cafeteries. Sapa és doncs un enclavament força saturat de turisme i de tot tipus de serveis, però que encara manté cert aire de poble de muntanya i segueix sent una bona base per organitzar excursions i descobrir el meravellós entorn que la rodeja.


Aquest és un blog bàsicament sobre cicloturisme i, a més a més, podeu trobar a la xarxa molta informació sobre trekkings a la regió de Sapa (a diferència de rutes ciclístiques), així que només farem una pinzellada d'una excursió de dos dies que vam fer per aquesta zona i que és un excel·lent complement a una travessa en bicicleta pel nord del Vietnam.


Aquí vam estar molt bé

Arribats a Sapa vam decidir buscar un allotjament net i confortable i demana'ls-hi que ens guardessin les bicicletes, doncs havíem decidit donar descans als nostres culs, que no a les cames, i realitzar un trek d'un parell de dies per descobrir aquell meravellós entorn muntanyós i conèixer, una mica millor, la manera de viure d'aquelles comunitats rurals.





Llac de Sapa
Sapa era un lloc desconegut als confins del Vietnam fins que els francesos, cap allà el 1920 quan aquest país era una colònia francesa, van instal·lar-hi una estació termal i de descans, on militars d'altes esferes i altres francesos adinerats s'hi van construir xalets, atrets pel clima fresc i continental, ben diferent de la xafogor de Hanoi. Avui en dia encara conserva un cert aire colonial, sobretot pels voltants del llac de Sapa.




Parades d'artesania local a Sapa
De seguida vam veure que Sapa, tot i trobar-se perduda entre muntanyes a 1.500 metres d'alçada, era un indret molt turístic, doncs a diferència dels llocs on havíem estat fins ara, aquí hi havia molts hotels, restaurants, cafès i parades d'artesania manufacturada per les comunitats locals. Malgrat tot encara conservava part de l'encant dels pobles rurals d'aquesta regió nord del Vietnam.




L'oferta turística inunda els carrers de Sapa

Nosaltres veníem d'un Vietnam totalment diferent, on gairebé ningú parlava anglès i on només trobàvem petits restaurants locals que tan sols servien sopa de fideus i arròs fregit amb verdures, i ara de cop i volta, tothom parlava anglès i hi havia tot tipus de comerços enfocats a turistes estrangers. El consumisme occidental havia desembarcat als confins del Vietnam!!




Dones de l'ètnia Dao venent productes en un carrer de Sapa

Dong Van també havíem trobat molta infraestructura turística, però estava enfocada al turisme vietnamita, mentre que aquí vam veure que n'hi havia més o menys igual de nacional i d'estranger, amb molta més oferta gastronòmica i de productes artesanals. A Dong Van les comunitats tribals no tenien cap relació amb el turisme, mentre que a Sapa en vivien.



































La Montse amb la nostra guia, la Muú.
Gran part del turisme a Sapa no està basat en agències sinó que hi ha moltes dones de les minories ètniques de muntanya que es dediquen a "caçar" turistes per portar-los a realitzar trekkings per la regió. Nosaltres vam tenir la sort de ser "caçats" per la Muú, una encantadora dona de l'ètnia Hmong (la predominant en aquesta regió) que va resultar ser una gran persona i que ens va tractar d'allò més bé.




Gràcies Muú!!

Vam acordar un preu raonable, mai ens va demanar més diners i ens va oferir tota la seva bondat i honestedat, tractant-nos com un més de la família i fent-nos sentir com a casa. Vaja que, a diferència d'alguns indrets turístics que havíem estat en altres viatges, la Muú mai ens va fer sentir com fóssim un feix de bitllets amb potes! Gràcies Múu!!






La Muú amb gent del seu poble

Vam quedar amb la Muú que caminaríem un parell de dies per la vall de Muong Hoa, famosa per tenir les vessants de les muntanyes aterrassades per infinits camps d'arròs, composant una de les estampes més típiques del Vietnam, i que dormiríem i soparíem a casa seva, una senzilla llar en un petit poblat de l'ètnia Hmong.






Trekking d'un parell de dies que vam realitzar pels voltants de Sapa


Així doncs, vam sortir de Sapa un matí i vam estar unes quantes hores descendint per una vessant de la vall de Muong Hoa, fins arribar al petit poble on vivia la Muú. Allí vam donar un volt per acabar d'aprofitar la tarda, després vam sopar i dormir a casa seva, amb els seu home i els seus fills i, l'endemà, vam retornar cap a Sapa remuntant l'altra vessant de vall.






Vistes durant el primer dia de la vall de Muong Hoa, des de la vesant oriental

Tot el recorregut dels dos dies va transcórrer per camins i senders de bon caminar, sense cap dificultat tècnica i sense grans desnivells, per entorns rurals humanitzats, amb petits poblets i cultius d'arròs escalonats. Tot plegat apte per a tots els públics, amb l'únic "inconvenient" que vam tenir un parell de dies de sol intens i molta calor.






Caminant per la vall de Muong Hoa (Vall de Sa Pa)

Nosaltres pensàvem que seria un trekking més de muntanya, però ens vam adonar que en realitzat era millor aquell tipus de travessa, ja que el que realment tenia un tret diferencial i unes peculiaritats ben interessants per a nosaltres, eren aquells pobles rurals amb aquelles cultures tradicionals i aquells paisatges amb camps d'arròs escalonats. De muntanyes ja en teníem prou als Pirineus!!




Arribant al poble de  la Muú (casa seva era la del dipòsit solar)

El primer dia, tret d'una petita pujada inicial, fou gairebé tot de baixada fins al senzill i petit poble on vivia la nostra anfitriona, un llogarret de cases escampades entre camps d'arròs. A l'arribar vam deixar les motxilles a casa seva i vam sortir a voltar per les afores del poble, aprofitant aquella llum tan especial d'última hora de la tarda.

































Construint una nova casa al poble
Vam poder observar també com a l'hora de bastir una nova casa al poble, tots s'implicaven en la seva construcció, de manera que era tot un esdeveniment social. Segurament fa molt anys en les nostres contrades devia de passar el mateix. Com havíem vist també en d'altres indrets del món, totes les dones portaven roba tradicional, de l'ètnia Hmong en aquest cas, mentre que els  homes vestien amb roba més occidental.




La cuina de la Muú

Casa de la Muú, malgrat ser un indret ben rústic i senzill, ens va semblar molt acollidor, ja que ens van tractar molt bé i ens vam sentir com a casa. Una vegada més vam veure que per a viure i ser feliç (la seva família ens ho va semblar molt) no cal tant com sembla, doncs ells no tenien més mobles que una taula ben petita, algunes cadires de plàstic i una senzilla cuina de llenya.





Compartint un excel·lent sopar amb la família de la Muú

Vam menjar amb la Muú i la seva família un excel·lent sopar que ens va preparar ella mateixa: rotlles primavera, una espècie de croquetes cuinades amb verdures i fideus d'arròs amb diferents tipus de salses, bolets i vegetals i, com sempre al sud asiàtic, un bol d'arròs per acompanyar. Tot plegat molt i molt bo!







La segona jornada del trekking ens va regalar magnífics paisatges rurals

L'endemà al matí ens vam acomiadar de l'acollidora família de la Muú i vam seguir amb ella, que ens va acabar de portar fins al fons de vall, per remuntar després durant tot el dia la vessant contrària de la que havíem descendit el dia anterior. Fou una espectacular jornada de magnífics paisatges rurals amenitzats per les explicacions de la nostra guia Hmong.















































La Muú i la Montse arribant a Sapa
Finalment vam arribar de nou a la turística Sapa, on ens vam acomiadar de la Muú, després de d'agrair-li la seva companyia, desitjar-li molta sort i que el món del turisme no canviés el seu caràcter ni la seva manera de ser. La Montse i jo ens vam quedar encara un dia més a Sapa per gaudir de les comoditats i la gran oferta culinària, doncs ben aviat ens tocaria endinsar-nos amb la bicicleta pel Vietnam de veritat, on només  podríem menjar arròs i fideus.


En definitiva, aquest trekking per la regió de Sapa, tot i ser un indret bastant turístic, fou una experiència molt recomanable i un excel·lent complement per una travessa en bicicleta pel nord del Vietnam.


     - Fins al propera!!!


Cliqueu el següent enllaç si voleu tornar a la travessa ciclística pel nord del Vietnam





o si preferiu:























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada