Novament la crida llunyana del sud est asiàtic
ens atreia irremissiblement. El record de cultures exòtiques impregnades per la
bondat del budisme i dels pobles rurals que encara destil·laven simpatia i
hospitalitat, actuaven com a imants per a dos cicloturistes àvids d’aventures i intercanvis culturals.
Vietnam ens oferia tots aquests anhels accentuats encara més per un decorat de
fons difícil d’igualar. Camps d’arròs aterrassats que s’estenen fins a l’horitzó,
paisatges càrstics de bellesa surrealista, coberts d’una luxuriosa catifa verda
on encara s’amaguen ètnies aïllades fins fa ben poc, arrelades a unes costums
ancestrals que es neguen a ser engolides per un progrés vertiginós i
uniformador que ja s’ha estès per les ciutats i regions més poblades. El
somriure fàcil de la seva gent és una mostra més d’un poble que vol oblidar les
penúries d’una història recent banyada de sang i que mira el futur amb optimisme.
Ara, l’eco de les bombes ja no ressona per les muntanyes del Vietnam, però un
nou brunzit es deixa sentir inexorablement per tot el país, en forma d’un eixam
interminable de motos i clàxons que conformen una banda sonora poc adient per
uns paisatges d’una bellesa tant sublim. És el preu del progrés, un progrés que avança a marxes
forçades, amb tots els seus matisos i connotacions.
 |
Benvinguts al Vietnam! |
La crida del sud est asiàtic va fer el seu efecte, així que el
novembre del 2016 la Montse i jo vam agafar un vol cap a
Hanoi, la capital del
Vietnam, amb la intenció de recórrer sobre la bicicleta aquest allargat país de punta a punta, intentant pedalar per carreteres secundàries i passant alhora pels indrets més emblemàtics.
 |
Recorregut que vam fer en bicicleta |
La intenció era començar pel nord i acabar al Delta del Mekong, al sud de tot. Teníem 6 setmanes pera realitzar aquesta travessa però per motius laborals sobrevinguts vam haver de retornar a mitat de viatge, de manera que al final la nostra estada en aquest país va ser de 3 setmanes i només vam tenir temps de recórrer una part del nord del Vietnam.
 |
Recorregut realitzat en bicicleta |
 |
Recorregut i sentit de la travessa en bicicleta pel nord del Vietnam |
Així doncs, al final vam disposar de
3 setmanes per a
descobrir pedalant la part més septentrional del país, realitzar un
petit trek per les terres altes i guardar tres dies al final per a
recórrer alguns dels indrets turístics de visita obligada, com
Tam Coc o la
Badia de Ha Long. Lluny dels objectius inicials però suficient per portar-nos a casa un entranyable bocí del Vietnam.
 |
En bicicleta pel muntanyós nord del Vietnam |
El fet d'haver hagut d'escurçar el viatge sobtadament ens va deixar un regust agredolç. Per una banda ens sabia greu no poder culminar el projecte de creuar el país sencer, però ens emportàvem un record molt dolç de la
indòmita bellesa d'aquells espectaculars paisatges que conformaven el
muntanyós nord del Vietnam.
 |
Pel nord del Vietnam en bicicleta |
Al final vam realitzar
11 etapes en bicicleta, amb un total de
750 quilometres i
10.250 metres de desnivell positiu acumulat, pedalant bàsicament per carreteres secundàries que discorrien per una
complexa orografia de relleus càrstics i massissos calcaris on, malgrat ser un
terreny molt muntanyós, les
pendents eren força abordables per a les bicicletes amb alforges.
 |
Terrasses d'arròs a la regió de Sapa |
Al passar pedalant per la regió de
Sapa (on es troba el cim més alt del Vietnam, el
Fansipan, de 3.143 m d'alçada, exactament igual que el cim més alt de Catalunya, la
Pica d'Estats), vam aprofitat per aparcar la bici i realitzar un
trek d'un parell de dies per aquell muntanyós territori amb les vessants
aterrassades per espectaculars camps d'arròs.
 |
Pedalant per carreteres secundàries del Vietnam |
Vist en perspectiva el recorregut que vam fer en dues setmanes de pedaleig, ara podem assegurar que amb les
6 setmanes de que disposàvem inicialment
tampoc hauríem pogut creuar aquest allargat país, si més no amb la filosofia que portàvem de pedalar per les entretingudes carreteres secundàries, evitant les vies amb més trànsit i interactuant tant com podíem amb la gent.
 |
En bicicleta per la província de Ha Giang |
De fet, al nord del Vietnam hi vam "invertir" més dies dels que havíem previst a causa de la seva complexa orografia i de l'espectacularitat d'alguna de les seves remotes regions, com ara la província de Ha Giang, un espectacle de la natura que ens van "obligar" a visitar-la a fons per copsar a ritme de pedal la seva onírica bellesa.
 |
Als racons més remots sempre apareix alguna moto |
Hem de reconèixer que la banda sonora d'aquest viatge no va estar a l'alçada d'un decorat tant sublim, doncs les
carreteres vietnamites estaven solcades per un
eixam interminable de ciclomotors amb uns conductors obsessionats en fer sonar el
clàxon més vegades que girs feien les rodes, convençuts que la seva seguretat era proporcional als cops de pito.
 |
- Pip pip pip!! Piiiip!! |
Feien sonar el clàxon de lluny, per avisar que venien. Quan estaven a prop encara el feien sonar més perquè sabessis que s'apropaven. Quan t'avançaven pitaven més fort per saludar-te i al marxar, s'acomiadaven abusant del clàxon. Quan per fi havien passat, aleshores venia una altra moto i feia el mateix, així que només teníem l'opció de perdre els nervis o... respirar fons i saludar-los amb un somriure al passar.
 |
Vietnam té una alta densitat de població |
Hem de recordar que el
Vietnam és un país superpoblat, (95 milions d'habitants al 2017), amb una densitat de població de més de
300 habitants per km² (a Espanya per exemple està al voltant de 92 habitants). Tot i que la gran majoria s'agrupen a les
grans ciutats i
regions més fèrtils, fins i tot a les regions més perdudes i remotes podem trobar més trànsit del que ens agradaria.
 |
Les motos han substituït els bous i les mules |
Com trobàvem a faltar les tranquil·les regions rurals de països veïns com
Laos o
Cambodja on podien passar hores sense veure cap vehicle motoritzat!! De totes maneres hem de dir que també aquí al
Vietnam vam trobar algunes
carreteres força tranquil·les amb un trànsit bastant reduït, on gairebé no hi passava cap cotxe ni camió, només alguna moto de tant en tant.
 |
Qui diu que a la moto no es pot portar de tot? |
Els
vietnamites són un poble molt
actiu i
treballador, comerciants de mena. S'aixequen abans que surti el sol i surten a "negociar" amb les seves motos per tot el país com un eixam d'abelles organitzat. No els hi deuen sortir els números per comprar-se un cotxe i tothom es mou amunt i avall en petits
ciclomotors.
 |
- Serà per motos? |
 |
- i jo que em pensava que anava carregada! |
També hi ha a qui no li arriba ni per comprar-se un ciclomotor. O potser és que n'hi ha que no volen renunciar a portar el
barret vietnamita tradicional, ara que el govern obliga als motoristes a portar casc! Bromes a part, el que sí és cert és que comparativament amb les motos, el número de bicicletes és residual.
 |
L'economia tradicional coexisteix amb els comerços moderns |
Vietnam és un país que avança a marxes forçades cap a la
modernitat, molt influenciat pel veí gegant xinès i la seva economia emergent. Autodefinit com un país
comunista, aquestes últimes dècades s'ha abraçat al
capitalisme sense recel, creant una complexa societat difícil d'entendre des de fora. Els negocis nous floreixen per tot arreu i l'
economia liberal de mercat sembla que imperi al carrer.
 |
La bandera nacional vietnamita es veu per tot arreu |
Aquestes contradiccions afloren en una societat molt
tradicional i
nacionalista, que idolatra molt a la figura revolucionaria de
Ho Chi Minh, pare de la pàtria i del
comunisme en aquest país, a la vegada que avança cap a una societat consumista i tecnològica, molt patent sobretot a les grans ciutats, on la modernitat i la tradició conviuen en aparent harmonia.
 |
Tradició i modernitat |
Aquesta
liberalització econòmica ha fet aflorar una
classe benestant que contrasta molt amb una gran part de la
població molt pobra, que s'ha de guanyar la vida com pot i que ha quedat al marge d'un progrés molt basat en un
capitalisme feroç, teòricament molt controlat pel govern, però que entra en contradicció amb els principis d'aquest país
comunista.
 |
Hi ha molts infants d'ètnies de muntanya sense escolaritzar |
La gran multitud d'
ètnies de muntanya existents al
Vietnam encara han quedat més al marge d'aquest progrés galopant, històricament oblidades per un govern que ha mirat de "vietnamitzar-les". Malgrat tot, avui en dia encara hi ha molts infants de minories tribals que no estan escolaritzats i que viuen en comunitats amb les seves pròpies normes.
 |
Dones d'una tribu de muntanya mirant de vendre els seus productes |
En algunes regions molt concretes on ha arribat el
turisme, aquestes ètnies han mirat d'adaptar-se als nous temps i treure'n rèdit, però a la gran majoria de
regions remotes, les
ètnies de muntanya viuen aferrades a la seva
cultura ancestral, lluint amb orgull les
indumentàries tradicionals, conservant la seva
pròpia llengua i basant la seva economia en una
agricultura o
pasturatge de subsistència.
 |
El moño característic de |
La gran varietat de vestimentes tradicionals, pentinats i trets facials són un reflex de la
gran quantitat d'ètnies que hi ha al Vietnam, unes
54 reconegudes pel govern. La regió del nord per on vam pedalar és la part del país on hi havia més
minories ètniques de muntanya, ben diferenciades entre elles i cadascuna amb les seves característiques pròpies i les seves predileccions de clima o territori.
 |
- Do you speak english? - Anh chàng lông này nói?! (Què diu aquest tio pelut?!) |
Com acostuma a passar a tants països del món, hi ha una diferència diametralment oposada entre uns pocs indrets turístics del nord del Vietnam, com ara
Sapa, i la resta del territori, on costava trobar serveis i allotjaments turístics i on
ningú parlava ni mica d'anglès, ni tant sols els més joves. Com en tots els viatges, fou en aquests indrets on vam poder assaborir l'essència del poble vietnamita.
 |
- Trobarem allotjament aquí? - No ho sé, però wifi segur que sí! |
Ara bé, a tots els pobles una mica grans, com ara els finals d'etapa, vam trobar algun xiringuito on menjar, encara que només fos
sopa de fideus o
fideus fregits, i algun tipus d'hotel, encara que fos ben rústic i amb els
llits tant durs com el terra. El que sí que vam veure que no fallava mai era el
wifi, podíem estar allotjats en el poblet més remot Vietnam però això sí, connectats amb la resta del món!
 |
En bicicleta pel nord del Vietnam |
Així doncs, malgrat haver hagut d'escurçar el viatge previst, vam poder gaudir intensament d'aquesta
travessa pel nord d'aquest país limítrof amb la Xina, amb els seus
espectaculars paisatges i amb una
amalgama de tribus i ètnies aferrades a les seves
cultures tradicionals, immerses en la batalla impossible de no ser engolides per un
progrés voraç i desmesurat, que s'estén com un càncer per tot el país.
 |
Pedalant per carreteres secundàries del nord del Vietnam |
A causa d'aquest progrés i de l'energia vital d'aquest
país superpoblat, si volem gaudir d'un
viatge en bicicleta pel Vietnam, haurem de buscar
carreteres secundàries per regions apartades de les àrees més poblades, evitant així les omnipresents
motocicletes i els seus
clàxons hiperactius. No sempre resulta fàcil i nosaltres a vegades ho vam aconseguir i altres no.
 |
El paisatge del nord del Vietnam no va parar de sorprendre'ns |
En definitiva,
viatjar en bicicleta pel nord del Vietnam és tot una
experiència per als sentits on les
sensacions intenses estan garantides, tant per una cultura tan distant i diferent a la nostra, com per uns paisatges d'una bellesa a la que no estem acostumats i que no paren de sorprendre'ns, adornats amb
camps d'arròs escalonats i un
relleu càrstic de formes impossibles.
Així doncs, si ens voleu acompanyar a la Montse i a mi en aquesta nova aventura ciclística per terres vietnamites només heu de clicar el següent enllaç:
Comença l'aventura!!!